Un catàleg de patrimoni... dels anys 40?

 Pere Pallarès

Ens ha arribat a les mans del GREHIC un curiós fullet del que no teníem constància i que ens ha picat la curiositat. Porta per títol «Guía Artística de Castelldefels» i recull alguns elements del patrimoni arquitectònic i històric de la nostra ciutat. Cada pàgina està dedicada a un edifici o estructura, dels que se’n fa una una breu descripció acompanyada d’un gravat. 

(Fons Pere Pallarès)

Anem a donar una ullada a cada un dels elements patrimonials que s’hi destaquen: 

 

Pujol de les Forques. És tracta del turó on es troba l’antiga pedrera de Ca n’Aymerich, a la partió entre els barris de Montemar i Bellamar. El seu nom prové de la forca construïda al seu cim que durant l’edat mitjana era utilitzada com a mètode d’execució de criminals i com a advertència a la població [1]. Fins els anys 80 encara restava dempeus un dels pilars d’aquella forca, tal i com es pot apreciar al dibuix i en fotografies.

 

 

 

Pilar de la forca (Arxiu Municipal de Castelldefels)

La Goma. Masia amb torre circular de defensa, antigament la casa de la cultura.

 

Cal Queco i torre de Gabriel Folcher. La masia va ser enderrocada l’any 1963 [2].

 

Les Botigues. El barri de pescadors de Castelldefels amb els seus habitatges característics dels que ja no en queden pràcticament exemples.

 

Cal Tivalla. Així s'anomenava la masia annexa a la torre de Climent Savall que va ser enderrocada als anys 20 del segle passat [3]. Aquí ja només s’hi representa la torre de defensa.

 

Torre de Can Valls de la Muntanyeta, amb el castell al fons

 

Ca l’Arnan. Masia avui desapareguda, va ser enderrocada el 1981 [4]. A primer terme apareix la torre d’Antoni amb el seu icònic molí de vent.

 

El Castell i l’església del Castell

 

Carretera feudal que pujava fins el castell

Tot plegat prou interessant, però la pregunta és evident: que és aquest llibret i d’on surt? El propi document no ens ho indica de forma explícita. Haurem de filar prim per treure l’entrellat.

Per començar, pel format reduït i el caràcter breu de les explicacions de cada element, sembla clar que no es tracta d’un catàleg oficial i exhaustiu del patrimoni castelldefelenc. Si això li afegim el fet que entre les seves pàgines trobem anuncis de negocis i empreses del poble, podem suposar que es tracta d’una mena de fullet publicitari o turístic del poble. 

 

El que crida l’atenció és que una guia d’aquesta tipus centri tota la seva atenció en promocionar edificis històrics de Castelldefels, enlloc de la platja i els seus establiments associats que sempre han estat el focus del turisme a la ciutat (si deixem de banda la subtil referència que en fa la portada amb la representació d’una sirena i el mar). A més, la guia no només parla del castell i de les torres de defensa, que són potser els elements més emblemàtics, sinó que posa de relleu de forma transversal d’altres de menys coneguts, com són les masies, el barri de les Botigues o fins i tot el pilar de la forques. És a dir, que de les seves pàgines es desprèn una certa sensibilitat envers els elements històrics de Castelldefels i en reconeix la seva importància.

El llibret guarda també silenci respecte la data de publicació, però si parem atenció a alguns detalls, es pot acotar el període:

Diversos comerços anunciats estan ubicats a la Vía Triunfal, nom amb que es va rebatejar el tram de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell (actual Avinguda Constitució) després de la Guerra Civil. Això ja ens dona un límit inferior a la data de com a mínim l’any 1939.

S’indica que el Bar Sara és d’Enrique Miralles i sabem que la seva filla es va convertir en propietària al voltant de 1960 [5]. De la mateixa manera, el dibuix de la torre de Gabriel Folcher té encara adossada la masia de Cal Queco, que no va ser enderrocada fins el 1963 [2]. Per tant, no es devia publicar més enllà de principis dels seixanta.

Molts negocis anunciats ja eren presents al poble als anys 30 i van seguir existint més enllà dels anys 60, com Baños de Castelldefels, Casa Patuel, Café del Centro (Eusebio Riba) o Ángel Bergel, de manera que ens ajuden poc en aquest sentit.

Però podem anar més enllà: si ens fixem en la contraportada, veurem que l’edició va anar a càrrec de l’empresa «Comercial Gráfica» amb seu al carrer Valencia 179 de Barcelona. 

 

No hem trobat massa informació en general sobre «Comercial Gràfica», tot sigui dit (sabem que ja existia al 1934 [6] i va editar en algun moment un fullet de propaganda per la FET de las JONS). 

"Nuestras promesas". Ministerio de Información y Turismo. Circa 1940 (Biblioteca Nacional de Catalunya)

 

Detall de l'imatge anterior. A la cantonada inferior esquerra s'aprecia el nom de "Comercial Gráfica"

Ara bé, sí que l’hem trobada anunciada al programa de la Festa Major d’Estiu de Castelldefels de 1947 (sota de la comissió de festes).

Anunci de "Comercial Gráfica" al programa de la festa major de Castelldefels de 1947 (Arxiu Municipal de Castelldefels)

 

Al mateix programa de 1947 apareix la Unió de Veïns i Propietaris de Castelldefels, juntament amb la Cambra Oficial de la Propietat Urbana de la Provincia de Barcelona. Curiosament, també té la seva seu al carrer Valencia 179 de Barcelona.

Anunci de la Unió de Veïns i Propietaris de Castelldefels al mateix programa

I encara una dada més: la Unió de Veïns i Propietaris de Castelldefels va organitzar la Festa Major de la platja de Castelldefels de 1948 i de l’edició se’n va ocupar... efectivament: Comercial Gràfica.

Programa de la festa major de la platja de Castelldefels de 1948 (Pere Pallarès)

 

Si unim els punts, és fàcil detectar una connexió: No seria descabellat pensar que el document que tenim a les nostres mans es tracta d’una publicació de la Unió de Veïns i Propietaris de Castelldefels, potser de finals dels anys 40 o principis dels 50, dates en les que apareix mencionada l’editorial Comercial Gràfica en les publicacions relacionades amb el poble.

La nostra sospita, per tant, és que ens trobem davant d’un fulletó publicitari dirigit a persones que en aquell moment començaven a comprar terrenys i habitatges a les noves urbanitzacions de Montemar i la Pineda. La Unió de Veïns i Propietaris podrien haver estat utilitzant aquell Castelldefels d'arrels històriques profundes i que anava més enllà del turisme de sol i platja, com a pioner reclam publicitari.

I ja per acabar, a la contraportada ens trobem amb el que s'embla l'escut de Castelldefels; el que ens fa plantejar-nos més preguntes: Va estar involucrat l’ajuntament amb la seva publicació? De moment no tenim resposta, però seguirem investigant.

Segell amb l'escut de Castelldefels. Acta del ple municipal del 30 de maig de 1938 (Arxiu Municipal de Castelldefels)

Escut municipal al programa de la festa major de 1954 (Arxiu Municipal de Castelldefels)

Referències

[1]. Illa Sendra. Josep Rafael (2010). Llegat cultural dels conflictes de termes i de jurisdiccions a l’Eramprunyà: Fites, Forques i Dret de Corps. III Trobada de Centres d’Estudis i Estudiosos d’Eramprunyà.

[2]. Campmany, J., Lopez, A., Puigdemont, J. i Sanz, M. Les masies. Castelldefels; Ajuntament de Castelldefels. (2002). pag 213

[3]. Campmany, J., Lopez, A., Puigdemont, J. i Sanz, M. Les masies. Castelldefels; Ajuntament de Castelldefels. (2002). pag 222

[4]. Campmany, J., Lopez, A., Puigdemont, J. i Sanz, M. Les masies. Castelldefels; Ajuntament de Castelldefels. (2002). pag 189

[5]. Historia de Castelldefels, Bar Sara. Entrada del 21-02-2017. La Voz de Castelldefels

[6]. [«Comercial Gràfica. Substituir un electromotor a la casa nº 179 del Carrer de València...»]. Gaceta municipal de Barcelona. Any 21, Núm 08. 26 de febrer de 1934