Les fresqueres: rebostos soterranis de l'edat moderna a Castelldefels i Gavà

Es coneixen com a fresqueres (o hipogeus) uns espais subterranis excavats sota algunes masies, cases o fins i tot castells entre els segles XVI i XVIII que es destinaven com a magatzem per a mantenir frescos els aliments i fins i tot les begudes, garantint-ne la seva conservació una mica més de temps, abans de l'extensió de l'energia elèctrica i dels frigorífics.

L’espai generalment constava d'una entrada estreta i esglaonada que descendia des de la planta baixa de la masia i que, a partir d'una porta, conduïa a una galeria més o menys llarga (a voltes configurada en diversos trams o passadissos units per angles de quasi quaranta cinc graus) que no era molt ample (uns 70/80 cm) ni tampoc alt (poc més de metre i mig). Al final d'aquest corredor solia haver-hi una cambra arrodonida, que a vegades tenia una columna central gruixuda per a sostenir el sostre.

Tant els passadissos com la cambra tenien prestatges retallats en les parets de mides diferents i a diverses alçades, a vegades de forma quadranqular i a vegades en forma de fornícules de base plana, rematades per un semicercle a la seva part superior, per a dipositar els productes, que estaven excavats directament al terreny.

A Castelldefels hem trobat, de moment, dues fresqueres:

Una estava just sota la masia del Mas de la Goma o Can Gomar (nom modern). Segurament és de finals del segle XVI. La seva cambra arrodonida final va quedar tallada en fer-se el carrer Bisbe Urquinaona a inicis dels anys vuitanta. Una sòlida porta de fusta, que en l'antiguitat no existia, ara permet des d'aquest carrer un accés al que resta d'aquest espai soterrani. L'espai està tancat al públic per risc d'ensulsiada.
També va haver n'hi una altra al castell, entre l’església i la rectoria, datada al primer quart del segle XVIII. S’hi accedia per una porta a la part baixa de la façana de la rectoria tot ingressant en un corredor, que descendia en línia recta cap el nord, i que també finalitzava en un compartiment de planta circular, cobert amb una espècie de cúpula. La seva planta és diferent a la del Mas de la Goma.

Can Rosés, a Gavà, molt a prop del límit entre Castelldefels i Gavà, també amaga un soterrani sota la casa, similar al del Mas de la Goma, encara que potser el passadís és una mica més llarg i la seva cambra final de major grandària, amb una columna molt ample en el seu centre.

La similitud entre les torres de defensa de planta circular de Can Rosés i del Mas de la Goma, i les dues fresqueres, fan pensar que tal vegada el mestre d'obres que va dirigir la construcció de totes dues masies va ser el mateix.

La fresquera del Mas de la Goma es va usar com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil Espanyola, al que s’accedia per l’escala situada dintre de la masia.

Probablement, hi van haver més fresqueres en altres masies.

Escala d'accés a la fresquera del Mas de la Goma. (ALB)

Plànol interior del Mas de la Goma de 1926, on es veu a l’esquerra el camí d'accés a la fresquera, que en el plànol li diuen ‘mina’. És curiós observar que hi havia un corral i una quadra a l'interior de la masia. (J. Audet/CEC)