Cal Mansió: l’última masia de Vistalegre

Pere Pallarès González (GREHIC)*

Cal Mansió actualment

Entre el mar d’habitatges d’autoconstrucció dels anys seixanta que dominen el paisatge de Vistalegre, encara resisteix un petit reducte del passat més rural del barri: ens referim a la masia de Cal Mansió.

La masia és un dels últims vestigis de l’antiga barriada del Llopart, on des del segle XVII un grapat de cases de pagès s’arremolinaven als vessants de la serra del mateix nom i formaven un petit nucli de població diferenciat dins del terme municipal.

L’edifici en qüestió està situat a la cantonada del carrer Cervantes amb el passatge del Generalife i pot passar força desapercebut. Tot i així, alguns trets distintius el delaten: un cos principal amb una teulada a un únic vessant i una estructura annexa en forma de cub o torre que no s’assemblen als habitatges del seu voltant. A més, sota de la pintura de la façana es pot detectar que els brancals i llindes de les finestres estan fets de pedra sorrenca vermella, con en altres exemples de masies del segle XVI a Castelldefels. A les fotografies més antigues del barri del Llopart, Cal Mansió apareix amb una estructura externa força similar a l’actual.

La primera notícia escrita sobre la masia en fa recular a un document del 1444, quan se la coneixia com a «mas Barqueria». La finca del mas deuria ser força extensa, ja que a principis del segle XVII s’hi van segregar diverses peces de terra on es construirien quatre casetes que van sobreviure fins a la segona meitat del segle XX; eren les conegudes com ca la Sisqueta, Cal Bou, Ca la Quela i Cal Severino, i que formaven una de les zones més antigues del barri del Llopart.

A finals del segle XIX la masia havia passat a mans de Gaspar Rabentós Riera, a qui la seva família anomenava afectuosament Mansió (pel rei Melcior) i que és l’origen del nom actual. Els seus descendents, els Elías, en van seguir sent propietaris fins el 1957-1958, quan van vendre la masia i els seus terrenys a Recaredo Gandol.

Gandol no era pagès, sinó que va ser un dels primers promotors urbanístics del barri i a tal efecte va convertir Cal Mansió en el seu despatx personal. A la façana de la masia s’hi podia llegir un rètol que promocionava la «Urbanización Vista Alegre», un nom més comercial que no pas «Llopart» per atraure als compradors. Va començar a dividir en parcel·les l’extensa superfície de la finca de la masia per vendre-les a preus modestos a l’allau de nouvinguts que estaven arribant a Castelldefels i que cercaven un lloc digne on establir-se. S’estava gestant el naixement de l’actual Vistalegre.

La masia de Cal Mansió és doncs una peça cabdal per entendre la història del poble: és el nexe d’unió entre la història agrícola més remota del barri i el seu gran desenvolupament urbanístic durant el segle XX que va donar lloc al Vistalegre que avui coneixem. Cal garantir el seu estudi i preservació com a símbol del barri i de Castelldefels.

A dalt, vista panoràmica del barri del Llopart als anys 40. Cal Mansió és l’edifici visible a l’extrem superior dret. Imatge acolorida.

A la dreta, vista aèria de Cal Mansió el 1965. Imatge acolorida.

Façana principal de la masia el 1957. Es poden llegir les inscripcions “Vista Alegre” i “R. Gandol, despacho”. Imatge acolorida

Estructura de falsa "torre", amb finestres de marès vermell, adosada a Cal Mansió.

* Publicat originalment a la secció “Fet Històric”, Revista Municipal 'El Castell' núm. 227, mes de febrer de 2026, pàgina 26.