L’antic camí a l'església del castell

Jan Molero I Oliva, Grup de Recerques Històriques de Castelldefels (Grehic)*

Alguns esglaons encara resten en la seva situació original. (Jan Molero i Oliva)

Les restes de l’antic camí a peu a l’església del castell se situen dins del parc del castell, en la seva part més meridional. Actualment, es conserva un tram inconnex entre el camí de terra que uneix les dues ziga-zagues anomenades “plecs” i el passeig a l’entrada a l’església. Hi ha un tram esglaonat i un altre empedrat, tot i que en mal estat. El camí anava des del petit nucli de masies entorn la plaça Major fins a l’església de Santa Maria enclavada dins del recinte del castell. Es tractava d’un camí estret i, per tant, apte només per anar a peu o muntat, però no amb carro.

Pel que fa a la història d’aquest camí, no seria molt arriscat pensar que des de la fundació de la capella a mitjan segle X, sinó abans, ja s’usava aquesta via. Entrada l’edat moderna, amb l’aparició del comú (l’actual ajuntament), la fleca, la taverna, la carnisseria, l’hostal, etc. el sector de la plaça Major va agafar un fort pes com a centre del poder civil respecte a l’església, com a nucli del poder religiós. Així doncs, aquest era el camí que connectava més ràpidament ambdós importants espais de la població.

És probable que les restes del camí que veiem avui en dia siguin fruit d’un arranjament del camí fet al segle XVIII. A jutjar per la seva similitud amb alguns elements de les reformes de l’església d’aquella època, encara que caldria confirmar-ho arqueològicament.

A finals del segle XIX, pel mal estat de manteniment, aquest camí suposava tot un impediment per pujar a l'església, especialment per a la gent amb problemes de mobilitat.

De fet, encara es conserven alguns documents que recullen el malestar dels vilatans, tal com per exemple es veu en una carta que l’alcalde i el rector van adreçar al 1900 a Manuel Girona (que es conserva a l’Arxiu Municipal de Castelldefels), banquer que al 1897 havia comprat el castell. La consagració de la nova església a l’actual plaça de l’Església al 1909 va propiciar l’abandó del camí, ja que el temple del castell es va dessacralitzar al 1910, i no servia per a finalitats religioses. A més, la plaça Major va anar perdent protagonisme alhora que es formava un nou nucli urbà al voltant de la nova parròquia i l’estació del ferrocarril.

L’antic camí de l’església és un dels últims vestigis no arquitectònics que resten de l’antic Castelldefels. Cal posar en valor aquest patrimoni únic que tenim a la ciutat. És necessari actuar sobre el camí per conèixer el seu estat actual, documentar-lo, protegir-lo i difondre el seu interès.

El traçat actual del camí (línia continua) i la direcció hipotètica que seguia (discontínua) sobre una ortofoto de 2020. (ICGC/Jan Molero i Oliva)

El camí es veu representat en un dels primers plànols de Castelldefels, datat al segle XVIII. (Arxiu Municipal de Castelldefels/Fons Savall)

* Publicat originalment a la secció “Fet Històric”, Revista Municipal 'El Castell' núm. 223, mes de octubre de 2025, pàgina 26.