Quan la platja de Castelldefels era una porta a la immoralitat...

Pere Pallarés, Grehic

Portada de "Castelldefels-sur-mer".

L’arribada del turisme de masses a la platja va fer alguna cosa més que transformar el Castelldefels de principis del segle passat; va catalitzar un canvi a la mentalitat de la societat que encara reverbera avui en dia.

Des de finals del segle XIX i principis de XX s’havien anat popularitzant els banys de sol i de mar per les seves possibilitat terapèutiques; primer entre les classes benestants, per després estendre’s al gruix de la població. Les noves tendències com l’helioteràpia promovien l’exposició d’una pell que romania tapada per uns codis de vestimenta rígids que obligaven a cobrir bona part del cos. El xoc frontal amb la moralitat conservadora de la societat del moment era inevitable.

L’1 de juny de 1927, en plena dictadura de Primo de Rivera, l’alcalde de Castelldefels emet un ban on prohibeix terminantment l’ús de banyadors tipus «slip» i obliga a utilitzar vestit de bany complert que cobreixi tot el cos, així com comportar-se amb tota decència i moralitat. Se’n fan ressò la premsa, entre elles el setmanari «Catalunya Social» que aplaudeix la mesura de l’alcalde i aprofita per llençar una crítica furibunda al percebut comportament a les platges, on denuncia regna una «llicència de bordell» que no és més que un retorn al «salvatgisme». Aquesta qualificació però, «en protestarien els salvatges, que es guarden bé d’anar tan despullats com molta gent de la que, més que banyar-se, volta i juga, o simplement s’exhibeix a les platges.»

"Castelldefels-sur-mer"

Just per aquelles dates també es va publicar un breu relat titulat «Castelldefels-sur-mer». El que podria semblar una novel·leta intranscendent, és en realitat un testimoni de com els banys de mar i de sol van esdevenir un pas molt important de la conquesta del propi cos, fins aleshores encorsetat i ocult darrera d’una indumentària rigorosament codificada.

Es tracta del número 34 de la col·lecció ‘La novel·la Eva’ editada per ‘Ediciones Adán y Eva’, en realitat un segell alternatiu de les ‘Ediciones Bistagne’ de Barcelona. No coneixem l’autoria, que signa sota el pseudònim «Lilí», però les il·lustracions van anar a càrrec de «KIF», pseudònim del dibuixant Marc Farell Jorba (Sabadell 1902-1982). La novel·la Eva era una de les moltes, moltíssimes novel·les “galants”, amb temàtiques que oscil·laven entre el picant i l’erotisme suau, que es van editar a la Barcelona dels anys 20 i 30. L’afegit «sur-mer» fa referència a la manera en que a França moltes poblacions costeres, algunes amb coneguts banys de mar, s’identifiquen amb aquest apel·latiu. Una mica com si aquí parléssim de Castelldefels «de Mar».

La novel·la segueix la senyora Ramona Casanova, «una dama setentona, alta, flácida, huesuda, acartonada. Usaba lentes. Vestía un traje de levita...», que és una dona de rigorosa moral en qui la gent confia per a que vigili als seus fills quan van a la platja de Castelldefels. Com és de suposar, la senyora Ramona és contínuament burlada pel jovent fins que abandona les seves responsabilitats com a guardiana de la moral després de descobrir que «aquel escenario era la verdad sin ridículos escrúpulos ni preocupaciones ciudadanas. El mar, el cielo, la arena fina y candente... Así se comprendía que luego del baño.... mujeres y hombres sintiesen la atracción, el imán de sus cuerpos sin veladuras molestas e inservibles. Un momento, doña Ramona percibió el desnudo era la otra verdad, sincera y pura»

Prou provocatiu devia ser el seu contingut com perquè el 1930 alguns veïns i estiuejants denunciessin la novel·la per considerar-la pornogràfica. Com canvien els temps!