Un mur bicentenari contra les inundacions

Pere Pallarès González (Grup de Recerques Històriques de Castelldefels, GREHIC)*

El mur de contenció de la riera dels Canyars. (Pere Pallarès)

Castelldefels carrega sobre les seves espatlles una extensa història de riuades i inundacions, les més recents les causades per la DANA de just fa un any. La combinació d’un clima mediterrani, una orografia particular i l’alt grau d’urbanització del nostre sòl, comporta que la ciutat sigui especialment vulnerable als efectes de les pluges torrencials. Aquesta realitat no és nova, sinó que ha estat un constant al llarg de tota la història de la ciutat. Si parem atenció, podrem veure testimonis dels aiguats del passat al nostre voltant.

Els sòlids contraforts que donen suport al mur. (Pere Pallarès)

La riera dels Canyars (antigament coneguda com de la Sentiu) fa de frontera natural amb el terme de Gavà en el sector nord-est de la ciutat. Tot i que el seu recorregut és molt breu al seu pas per Castelldefels, es tracta de la riera amb el cabdal potencial més elevat de la nostra zona, motiu pel qual suposa un risc gens menyspreable d’inundacions. Això ja ho tenien molt present els veïns i veïnes del segle XVIII quan es queixaven davant de les baronesses d’Eramprunyà de l’estat de deixadesa en que es trobava la riera «(...) del poch cuidado que se ha tingut de molts ans a esta part de natejar y mantenir la riera vulgarment anomenada de la Sentiu». Advertien que si no s’hi posava remei, una avinguda d’aigua podria comportar la inundació d’una gran extensió de terrenys. Per desgràcia, aquesta predicció es compleix uns anys més tard.

Ens han arribat notícies d’un desbordament de la riera dels Canyars a finals del segle XVIII que va afectar greument les terres de diversos terratinents de Castelldefels i Gavà. Aquesta va ser la gota que va fer vessar el vas; el barons i els propietaris de la zona van encarregar finalment la construcció d’un mur que permetés contenir la fúria de les aigües de la riera. La paret en qüestió va ser construïda amb blocs de pedra sorrenca vermella, lligats amb morter de calç i reforçada amb contraforts. I això ho sabem perquè encara es manté dempeus: s’estén avui en dia quasi 400 metres, seguint el vessant de mar de la riera entre els termes municipals de Castelldefels i Gavà i es pot observar en tot el seu esplendor a la franja de terreny entre l’escola Els Pins i la riera.

És més, podem precisar el moment exacte de la seva construcció gràcies a que es conserva el rebut del 31 d’octubre de 1773 per la pedra emprada «en la paret se ha construït en la carrera dita den Riera (un altre antic nom de la riera dels Canyars) del terme de Gavá per precaucionar los dañs havia causat al riera en las terra de Miquel Ballester de Barcelona y de altres, y prevenir el que sen causassen de majors». Fins i tot sabem per un altre rebut que el mestre de cases que va construir el mur va ser un tal Claudis (Glaudis?) Farreras de Sant Boi de Llobregat.

El mur s’ha mantingut ferm durant els seus dos-cents cinquanta anys d’existència, continuant la seva incansable tasca de mantenir controlades les avingudes de la riera, el que sens dubte dóna fe de l’enginy dels seus constructors d’ara fa quasi tres segles.

Rebut de 1773 per la pedra emprada en la construcció del mur. (Arxiu Nacional de Catalunya)

El traçat de la riera dels Canyars (blau) i el del mur de contenció (vermell), en una ortofoto de 2024. (ICGC/Pere Pallarès)

* Publicat originalment a la secció “Fet Històric”, Revista Municipal 'El Castell' núm. 224, mes de novembre de 2025, pàgina 26.