La forca medieval de Castelldefels

Pere Pallarès (GREHIC)

Existeix un turó entre es barris de Bellamar i Montemar (sobre l’antiga pedrera de Ca n’Aimeric) des d’on es poden gaudir unes àmplies vistes del poble, del mar i de la muntanya. Seria un lloc perfectament idíl·lic si no fos perquè el seu nom amaga un rerefons sinistre: és el conegut com «Pujol de les Forques».

El Pujol de les Forques i la pedrera de Ca n’Aimeric a primer terme. La fletxa assenyala la ubicació de la forca. (Pere Pallarès)

La denominació no pot ser més explícita: al seu cim va existir des d’època medieval una forca on s’executaven els condemnats a mort del territori d’Eramprunyà. En general, només eren candidats a la pena de forca aquells delictes especialment greus: els comesos al camí reial, els que atemptaven contra la seguretat del tràfic marítim o els actes de bandolerisme. Al territori d’Eramprunyà i del Garraf aquests crims hi tenien un entorn favorable i es van convertir en mals endèmics.

La forca de Castelldefels segurament va ser construïda el 1320 durant el regnat de Jaume II. Els regidors de Barcelona van obtenir llicència reial aquell any per erigir diverses forques de pedra en els llocs extrems de la ciutat, «des de munt Gat a Castell de Fels» passant per «Collçerola». Les forques no eren només llocs d’ajusticiament; eren els símbols visibles del l’abast de la jurisdicció criminal de la ciutat i una tètrica advertència per a la població.

Un dels pilars de la forca als anys 80. (Arxiu Municipal de Castelldefels)

A Castelldefels la forca seguia la tipologia de tres pilars de pedra disposats en un triangle i connectats entre sí amb barres de fusta per la part superior. Cada pilar tenia esculpit dos escuts: el de la ciutat de Barcelona i l’escut reial. Els condemnats a mort eren penjats dels travessers que suportaven les columnes i s’hi podien quedar durant dies com a escarment públic.

Forca a Beerfelden, Alemanya, amb la disposició típica en triangle de les nostres forques. (Julius Naeher)

Representació artística d’una forca als Països Baixos (Gerrit Lamberts)

Fins a principis de segle XX el Pujol de les Forques segueix apareixent a la documentació històrica, utilitzat sovint com a punt de referència topogràfica i com a fita per delimitar diferents propietats. L’abolició de la pena de forca el 1832 havia fet que perdés la seva funció original.

Un dels pilars va sobreviure fins a època molt recent i en tenim constància gràfica en forma de dues fotografies de 1969 i dels anys 80, on encara es podien observar perfectament els dos escuts gravats. Per desgràcia no vam ser a temps de preservar-lo; l’últim pilar va ser enderrocat poc temps després i ara només ens queda el seu record.

S’aprecia l’escut de la ciutat de Barcelona i l’escut reial a la quarta filera de pedra començant per dalt (Francisco Capacés, Arxiu GREHIC)